La inquietud de’n Dani per aconseguir una nova feina on ell es pugui sentir igual de valorat que els demés. Ell comentava que a la feina anterior s’aprofitàven una miqueta de la seva situació.
Per altra banda, la sensibilitat entre la parella i la forma com s’organitzen i es reparteixen les diverses tasques a portar a terme.
Archivo de Febrero 2008
Pràctiques Segon dia
Febrero 20, 2008
Pràctiques Segon dia
Febrero 20, 2008La funció de l’educadora va se principalment la d’evitar, una vegada al supermercat, de comprar productes amb molts greixos i potenciar el valor de les verdures i fruites. També, va conscienciar en Dani sobre cada oferta de treball que escollia, ja que la interpretació que ell feia a vegades no s’esdeia al treball que en si s’havia de realitzar.
Pràctiques Segon dia
Febrero 20, 2008Doncs bé, el meu segon dia de pràctiques, va consistir en fer, relativament, el mateix que el primer dia. Primer vam anar al pis de la Eva i en Dani. Vam estar marcant una sèrie d’ofertes de treball, ja que el Dani va quedar al paro fa un mes endarrera i necessita agafar de nou el ritme. Diu que sinò s’aburreix. L’eva està en una feina fixa, desde ja fa un parell d’anys. Desprès vam anar al supermercat i seguidament ja vam emprendre el camí cap pis de la Montse, que la vam acompanyar a demanar hora al CAP, ja que se li havia fet una espècie d’exema a sota el braç.
Pràctiques Primer dia
Febrero 12, 2008Esperava inquieta el meu primer dia de pràctiques. Al arribar al lloc de trobada (Besòs Mar) amb l’educadora, vaig esperar impacient trenta minuts. Els nervis em mossegàven i l’educadora no arribava.
Una vegada va arribar la Katty (educadora social), desprès d’un primer contacte, vam anar al primer pis, on vaig començar a observar tot allò que s’hi portava a terme. Es dediquen dues hores en cada visita que es fa, dos vegades per setmana.
L’educadora s’encarregava d’apuntar-se les visites al psicòleg, les revisions mèdiques pendents, els medicaments receptats que es prenien i la quantitat, també prenia nota de l’alimentació que havien tingut al llarg de la setmana, per tal de proporciona’ls-hi noves receptes més equilibrades…
En aquest pis hi vivien una parella jove, els qual sempre havien estat en residència, i per tant això suposa un repte per ells. Els simples fets com rentar la roba, rentar els plats, fer el dinar… i per tant adquirir una vida autònoma, són nous hàbits per ells. Tot és una aventura i gran experiència. La forma d’administrar-se els diners, les compres…
Desprès d’organitzar l’agenda, vam anar al CAP, a demanar hora, ja que la Fundació Catalana de Síndrome de Down, necessitava un certificat mèdic.
Desprès, vam anar a fer una segona visita, ens vam dirigir cap allà (Encants) i la Carme ens va obrir la porta. L’educadora, fa fer una mica com a l’altre pis, va concretar un dia per anar a depilar i a la peluqueria amb ella i li va fer un parell de consultes més. Un cop va posar-se el dia amb la Carme i una vegada va està tot dit, ens vam posar a netejar el pis. La Carme, havia viscut sempre amb el seu pare, però ara feia un temps que havia marxat i el pis estava molt descuidat. Calia posar-hi ordre, per poder-hi estar a gust.
La relació amb l’educadora va ser molt agradable, i m’explicava tot el que li preguntava.
Jo, vaig quedar impressionada del que ser autònoms representa per ells, igual que per nosaltres. Un gran repte, però possible.
Hello world!
Febrero 1, 2008Welcome to WordPress.com. This is your first post. Edit or delete it and start blogging!
