Pràctiques Quart dia

Aquest dijous vam quedar directament al pis de la Montse, ja que l’Eva i en Dani eren fora. Vam anar al CAP que tenia hora amb la doctora i la infermera. Vam anar-hi amb temps, ja que la Montse camina molt a poc a poc degut a un dolor molt agut que pateix als peus. Un cop dintre la consulta, la doctora va donar a entendre els resultats obtinguts, tot resumint, que el més adient fòra fer una dieta, a base de reduir els entrepans (cada dia es menja una barra de pà) i de subtitui’l-se per carn a la planxa, verdures… i quantitats més petites. D’aquesta manera perdria les concentracions de grasa que acumula al seu cos i es sentiria més alleugerida. Per altra banda, la infermera va estar-se mirant les proves que ella s’havia fet amb anterioritat, ja que feia 5 anys que estava completament descuidada i que no es visitava amb un metge, però, simplement va fer el pacte de la dieta amb ella i finalment, li va donar hora pel cap d’un mes. Ella mateixa, reclama millorar la seva imatge, però al mateix temps li suposa un esforç molt gran, ja que té un hàbits molt marcats, i quan se li giren en contra tot se li descol.loca i s’enrrabia molt amb ella mateixa. Té tendència a parlar sola, d’aquesta manera demostra i reclama la necessitat a tenir una companyia i reflecteix la seva soledad interior.

Va ser un dia poc comunicatiu i això, va fer crear un clima una mica fred.

Vaig estar mirant el diari de dia i de camp del centre, i em vaig adonar de detalls que no tenia una consciència definida de fins a quin punt es tenien en compte. S’expliquen les coses tal qual són: Fulanito feia olor a alcohol, tenia la cuina plena de plats bruts, a la nevera només hi havia mantega i una pizza, Fulanita fuma amb excès, o ha deixat de prendre X medicació i li han receptat tal altra, la qual s’ha de prendre durant X temps… O fets com ara de comportament amb l’educadora (en aquest cas la Katty, s’ocupa d’un noi que només fa que voler intentar “lligar-se-la”, i és una situació molt violenta, que ara mateix li és difícil de dominar, ja que per molt que ella faci la seva feina respectant les distàncies, ell li posa obstàcles contínuament). Tot això, eren situacions que quedàven escrites en el diari.

Pràctiques Tercer dia

Vull comentar la necessitat de saber com fer-ho perquè a una persona en aquesta situació, en el moment de emprendre una vida autònoma, sigui capaç de mantenir uns hàbits d’higiene, alimentació… Això crec que és bastant complicat, ja que si la intenció és una vida independent, és qüestió de dona’ls-hi un espai i la llibertat per no estar depenent d’una tercera persona. I aquesta dedicació més escassa, crec que fa que a vegades se’ns escapin moltes coses, que són molt bàsiques i essencials. No significa que no siguin capaços de fer-ho ells mateixos, sinó dessentar unes bases en un principi, per així donar la possibilitat demprendre un ritme de vida sa, agradable i sencill.

Per últim fer un matís: El dijous anterior no vaig assistir a les pràctiques, ja que al’educadora no li va ser possible.

Pràctiques Tercer dia

L’educadora, té la funció d’acompanyant i de veu portadora dels tràmits que cal tenir presents; com ara, visites al metge, informació actualitzada de la Fundació… és a dir, que també fa la funció de mediadora i informadora, a la vegada que es posa al dia de les seves novetats i resol totes les consultes que se li proposen.

Per altra banda, la Katty, no nega que si a algun del usuaris amb els que tracta, necessiten suport emocional, se’ls hi pugui donar una atenció especial, però sempre tenin en compte que hi ha d’haver una distància molt marcada i que la consolació no es pot convertir en hàbit.

Pràctiques Tercer dia

La Montse, és una noia d’uns 30 anys d’edat, tot i tenir les cotums típiques d’una dona d’uns 60 o 70 anys (idees fixes, en el sentit de la contradicció de noves alternatives o propostes, metodologies molt incorporades en el seu funcionament), que durant tota la seva vida havia viscut al costat dels seus pares, però fa 5 anys amb la mort de la seva mare, el pare va començar a despreocupar-se’n, i actualment viu amb una altra dona que ha conegut recentment. Ella, és una persona amb una discapacitat intel.lectual força lleu, però té certes dificultats. És molt reservada i sent moltes coses que mai t’explica, ja que prefereix retindre-les per ella. Aquest dia, segurament també arrel de la regla (que feia quatre mesos que no li venia), estava molt desanimada, tot ho veia obscur: La feina no li agradava, no parava de comentar defectes de dir lo horrible que es veia….

La idea que el seu pare no sigui a casa, la fa sentir sola i a la vegada és un fet que l’angoixa cada dia, però ella mai t’hi voldrà posar en evidència, ja que vol demostrar que ella és capaç i valenta. Va ser aquest dia que l’educadora va prendre una consciència real de la situació a la que es trobava la Montse.

També remarcar la naturalitat que flueix entre la parella i la manera com t’expliquen aquest xoc que per ells ha representat, al passar d’un centre en el que hi vius com a resident a un pis on tu mateix t’organitzes i t’administres la teva pròpia vida. El més sobtant, és la sencillesa, com et dònen a entendre el seu progrès, com amb el temps es van abstinguen de preocupacions i la lluita interior per la recerca d’una pau estabilitzada en les seves persones.

Pràctiques Tercer dia

Com cada dijous, vaig quedar amb l’educadora a Besòs Mar per anar al pis de l’Eva i en Dani i un cop allà, l’Eva va acabar de fregar els plats del dinar, mentre en Dani, escombrava el pis en general. Seguidament vam anar al CAP, que tenien visita amb la doctora, per comentar els anàlisis recents i al mateix temps, l’educadora va aprofitar per demanar un certificat mèdic, que com ja vaig comentar, la Fundació Catalana de Síndrome de Down, els demana per portar un control actualitzat i periòdic.

A continuació, vam anar al pis de la Montse, en el que representava que li haviem de fer una “sessió de bellesa”(depilar cara, dutxa…), ja que actualment ningú se’n preocuoa gaire i va molt deixada. Però, quan vam ser allà va resultar que li havia vingut la menstruació i es sentia molt dèbil, per la qual cosa, un cop dutxada es va posar a descansar, mentre nosaltres ordenàvem part del pis.