Pràctiques últims dies 3

El dijous passat vam anar a casa de l’Eva, on vam estar netejant a fons el lavabo i la cuina, tot seguidament, vam anar a casa la Montse, on calia fer la manicura (portava les mans molt descuidades), depilar la barbeta, canviar els llençols i fer una dutxa (cal netejar el cap i el cos).

Pràctiques últims dies 2

Aquesta setmana he realitzat les pràctiques el dimarts i hem anat amb l’educadora a la Feria de Abril del forum, ja que la fundació tenia una carpa i estàven tots els de la fundació allà. Així, he pogut tenir l’oportunitat de conèixer els altres que formen la Fundació Catalana de Síndrome de Down, on com ja he comentat, estic realitzant les pràctiques.

 

He pogut observar moltes persones, però únicament he conegut superficialment dos usuaris de la Fundació que també prenen ús del servei de suport a la vida independent i els quals comparteixen pis.

Pràctiques últims dies 1

Avui hem quedat amb l’Eva a Plaça Catalunya per anar a comprar unes ulleres i desprès ens hem reunit amb en Dani, al sortir de la feina per anar a fer una entrevista a la Fundació, ja que una estudiant d’Anglaterra estava fent un estudi de la metodologia que s’utilitzava en diferents centres especialitzats en enfermetats mentals aquí a Espanya.

La Montse estava molt cansada, cada dia treballa de 7:20h a 15h i té una hora i mitja de trajecte per anar i una altra hora i mitja per tornar.

Pràctiques!

He passat tres dies amb molta normalitat, sense cap fet a ressaltar i segint un ritme molt passiu. Els tres dies he assistit primerament al pis de l’Eva, però tot el que s’havia de supervisar ja estava realitzat, per tant, la Katty (educadora), l’Eva i jo ens posàvem a parlar de la quotidianitat i un dia vam anar a visitar la doctora, per tal de comentar els anàlisis. El Dani ja no el veig mai, ja que treballa de 8h a 17h i el suport el realizem de 14h a 16h. Seguidament, anàvem al pis de la Montse, i feiem tasques com les explicades amb anterioritat com ara: depilar, neteja de la llar, canvi de llençols…

Avui per això, m’ha sobtat la confiança que la Montse m’ha abocat, ja que mai explica res efectiu i avui, al tornar del metge, que i em hagut d’anar a buscar un justificant per la no assitència al treball degut a vòmits, migranya i malestar general; l’educadora ha hagut de marxar ràpid, ja que havia d’anar a fer un suport extra i he aprofitat per acompanyar la Montse a casa. Ha sigut llavors, quan la Montse m’ha començat a explicar que el seu pare es despreocupava molt d’ella, però que ell tenia 11 germans amb els quals hi tenia una bona relació. La Montse es mostra afectada pel poc interès que reb del pare, però no li agrada fer-ne comentaris, prefereix ignorar la poca afectivitat que li mostra per no sentir-se resentida al saber que res pot canvia la mentalitat del seu pare. Li he estat molt agraida que m’expliques tot allò que cada dia li afectava en el sentir més sensible.

6é dia Pràctiques

Vam acompanyar l’Eva al metge, on vam estar comentant, juntament amb la doctora, els resultats dels anàlisis obtinguts. L’Eva li va estar preguntant arrel d’una sèria de símptomes que tenia, però en relació a les proves no era res important. Simplement, una època més decaiguda i sensible, ja que segons va dir la doctora, era una noia molt sana.

Tot seguidament, vam anara amb la Montse on vam fer una segona “sessió de bellesa” i vam posar el pis al dia: canviar llençols, netejar la cuina, escombrar i fregar, netejar vidres i vam començar a posar ordre i neteja a la terrassa, ja que feia temps que no s’hi posaven els peus i calia posar-la urgentment al dia. 

5é dia pràctiques

Vam estar parlant amb l’Eva, sense emfatitzar en res en concret, mentre ella rentava els plats. Al no tenir tema de conversa, degut a un dia anímicament baix per part de l’Eva; vam retirar-nos, ja que ens demanava tranquilitat. Vam dirigir-nos, seguidament, cap al pis de la Montse, que vam destinar el temps a fer una sessió de bellesa. Li vam depilar la barbeta amb cera, ja que sempre s’havia depilat amb gilette o crema depiladora i l’excès i resistència del pèl estava molt accentuat. Vam fer una neteja general del pis i sense adonar-me’n, ja era hora de despedir-nos.

Pràctiques Quart dia

Aquest dijous vam quedar directament al pis de la Montse, ja que l’Eva i en Dani eren fora. Vam anar al CAP que tenia hora amb la doctora i la infermera. Vam anar-hi amb temps, ja que la Montse camina molt a poc a poc degut a un dolor molt agut que pateix als peus. Un cop dintre la consulta, la doctora va donar a entendre els resultats obtinguts, tot resumint, que el més adient fòra fer una dieta, a base de reduir els entrepans (cada dia es menja una barra de pà) i de subtitui’l-se per carn a la planxa, verdures… i quantitats més petites. D’aquesta manera perdria les concentracions de grasa que acumula al seu cos i es sentiria més alleugerida. Per altra banda, la infermera va estar-se mirant les proves que ella s’havia fet amb anterioritat, ja que feia 5 anys que estava completament descuidada i que no es visitava amb un metge, però, simplement va fer el pacte de la dieta amb ella i finalment, li va donar hora pel cap d’un mes. Ella mateixa, reclama millorar la seva imatge, però al mateix temps li suposa un esforç molt gran, ja que té un hàbits molt marcats, i quan se li giren en contra tot se li descol.loca i s’enrrabia molt amb ella mateixa. Té tendència a parlar sola, d’aquesta manera demostra i reclama la necessitat a tenir una companyia i reflecteix la seva soledad interior.

Va ser un dia poc comunicatiu i això, va fer crear un clima una mica fred.

Vaig estar mirant el diari de dia i de camp del centre, i em vaig adonar de detalls que no tenia una consciència definida de fins a quin punt es tenien en compte. S’expliquen les coses tal qual són: Fulanito feia olor a alcohol, tenia la cuina plena de plats bruts, a la nevera només hi havia mantega i una pizza, Fulanita fuma amb excès, o ha deixat de prendre X medicació i li han receptat tal altra, la qual s’ha de prendre durant X temps… O fets com ara de comportament amb l’educadora (en aquest cas la Katty, s’ocupa d’un noi que només fa que voler intentar “lligar-se-la”, i és una situació molt violenta, que ara mateix li és difícil de dominar, ja que per molt que ella faci la seva feina respectant les distàncies, ell li posa obstàcles contínuament). Tot això, eren situacions que quedàven escrites en el diari.

Pràctiques Tercer dia

Com cada dijous, vaig quedar amb l’educadora a Besòs Mar per anar al pis de l’Eva i en Dani i un cop allà, l’Eva va acabar de fregar els plats del dinar, mentre en Dani, escombrava el pis en general. Seguidament vam anar al CAP, que tenien visita amb la doctora, per comentar els anàlisis recents i al mateix temps, l’educadora va aprofitar per demanar un certificat mèdic, que com ja vaig comentar, la Fundació Catalana de Síndrome de Down, els demana per portar un control actualitzat i periòdic.

A continuació, vam anar al pis de la Montse, en el que representava que li haviem de fer una “sessió de bellesa”(depilar cara, dutxa…), ja que actualment ningú se’n preocuoa gaire i va molt deixada. Però, quan vam ser allà va resultar que li havia vingut la menstruació i es sentia molt dèbil, per la qual cosa, un cop dutxada es va posar a descansar, mentre nosaltres ordenàvem part del pis.

Pràctiques Segon dia

Doncs bé, el meu segon dia de pràctiques, va consistir en fer, relativament, el mateix que el primer dia. Primer vam anar al pis de la Eva i en Dani. Vam estar marcant una sèrie d’ofertes de treball, ja que el Dani va quedar al paro fa un mes endarrera i necessita agafar de nou el ritme. Diu que sinò s’aburreix. L’eva està en una feina fixa, desde ja fa un parell d’anys. Desprès vam anar al supermercat i seguidament ja vam emprendre el camí cap pis de la Montse, que la vam acompanyar a demanar hora al CAP, ja que se li havia fet una espècie d’exema a sota el braç.

Pràctiques Primer dia

Esperava inquieta el meu primer dia de pràctiques. Al arribar al lloc de trobada (Besòs Mar) amb l’educadora, vaig esperar impacient trenta minuts. Els nervis em mossegàven i l’educadora no arribava.

Una vegada va arribar la Katty (educadora social), desprès d’un primer contacte, vam anar al primer pis, on vaig començar a observar tot allò que s’hi portava a terme. Es dediquen dues hores en cada visita que es fa, dos vegades per setmana.

L’educadora s’encarregava d’apuntar-se les visites al psicòleg, les revisions mèdiques pendents, els medicaments receptats que es prenien i la quantitat, també prenia nota de l’alimentació que havien tingut al llarg de la setmana, per tal de proporciona’ls-hi noves receptes més equilibrades…

En aquest pis hi vivien una parella jove, els qual sempre havien estat en residència, i per tant això suposa un repte per ells. Els simples fets com rentar la roba, rentar els plats, fer el dinar… i per tant adquirir una vida autònoma, són nous hàbits per ells. Tot és una aventura i gran experiència. La forma d’administrar-se els diners, les compres…

Desprès d’organitzar l’agenda, vam anar al CAP, a demanar hora, ja que la Fundació Catalana de Síndrome de Down, necessitava un certificat mèdic.

Desprès, vam anar a fer una segona visita, ens vam dirigir cap allà (Encants) i la Carme ens va obrir la porta. L’educadora, fa fer una mica com a l’altre pis, va concretar un dia per anar a depilar i a la peluqueria amb ella i li va fer un parell de consultes més. Un cop va posar-se el dia amb la Carme i una vegada va està tot dit, ens vam posar a netejar el pis. La Carme, havia viscut sempre amb el seu pare, però ara feia un temps que havia marxat i el pis estava molt descuidat. Calia posar-hi ordre, per poder-hi estar a gust.

La relació amb l’educadora va ser molt agradable, i m’explicava tot el que li preguntava.

Jo, vaig quedar impressionada del que ser autònoms representa per ells, igual que per nosaltres. Un gran repte, però possible.