Archivos de la categoría ‘Fets extraordinaris’

h1

Comentari de Laura C a Laia P

Mayo 20, 2008

Considero que has viscut una experiència plena de situacions molt potents, en les que has hagut d’aplicar nous mètodes per controlar els esdeveniments que has anat tinguent al llarg de la teva realització de pràctiques.

Realment es veu que t’hi has posat molt a la pell i que l’intensitat de la vivència ha estat molt positiva per enriquir-te com a futura educadora social que aviat seràs.

Sempre he pensat que el coneixement en sí del que es tracta aquesta carrera és amb la pràctica que s’adquireix; tot exercint les tasques corresponents com a educador social. Aquí és on realment ens posem a prova i ens conscienciem d’una manera totalment realista que queda plasmada en la pura vivència personal en la que un s’afronta.

També m’agradria aprofitar per fer un matís: Considero que aquesta carrera t’obre les portes a molts àmbits, reflexats en matèria dins de l’àmbit social, tractant d’aportar una ajuda a aquells individus que, ja sigui per motius físics, psíquics, socials, culturals, polítics, econòmics… queden en segon terme en aquesta societat en la que tots (blancs i negres, rics i pobres, nigerians i colombians…) vivim i així millorar la seva qualitat de vida. És per aquest motiu, que considero molt interessant conèixer els diferents àmbits per així poder determinar vivencialment el que realment t’aproxima a la finalitats, valors i objectius que tu has establert a l’hora de realitzar la professió i que mica en mica aniràs modificant d’acord amb l’experiència que vagis adquirint en el moment d’exercir les diverses tasques.

Endavant cariñu! Segueix així i no deixis que l’espelma s’apagui. Encara queda tot un trajecte per venir…

h1

Pràctiques últims dies 3

Mayo 20, 2008

La Montse ha tret per primera vegada el tema dels nois i ha reclamat una visita al ginecòleg per tal de poder dur a terme una revisió, ja que fa molts anys que no se’n fa cap. Al començament, no ha donat més argumentacions de la seva necessitat de saber que tot es trob adequadament tant sobtadamnet, però més cap al tard, ha introduit de nou el tema i ha citat un noi amb el que hi té un vincle efectiu especial. No ha volgut comentar res més.

L’educadora haurà d’insistir, per tal de que el tema pugui ser vist amb tota naturalitat i normalitat, i així adquirir la consciènciació necessària per part de la Montse per identificar la situació en la que es trob i així poder evitar sorpresas desagradables o de difícil desenvolupament i accés.

En el cas de tenir relacions sexuals, caldrà prendre mesures i evidenciar a la Montse de les possibles realitats que poden sorgir a l’hora de mantenir una relació amb un vincle efectiu, així com altres temes, com ara: no deixar que sigui dominada…

h1

Pràctiques últims dies 1

Mayo 20, 2008

El Dani ha arribat bastant agressiu i enfadat. Comenta que a la feina li a caigut una caixa bastant pesant i que li fa dolor el peu que ha rebut el cop. Segons explica, el jefe no hi ha posat la mínima atenció i ell evidencia que la culpa de l’accident és del seu company. No n’explica gaires detalls i només dòna idees sense una relació que les entrellaci. Mica en mica es va anar calmant i al arribar al centre a fer l’entrevista, es va anar recuperant. També es queixa de les visites al psicòleg, diu que no li serveixen de res i que no vol tornar-hi.

Al final, tot i el mal dia, l’entrevista va anar molt bé.

h1

5é dia pràctiques

Abril 2, 2008

L’Eva i en Dani comenten de tenir un fill, però en Dani no és conscient de les mesures que cal prendre i del que requereix un pas com aquest. Es mostra indiferent i li dòna un grau d’importància no apropiat. Compara el fet d’educar, ensenyar i cuidar un fill, amb el fet de cuidar un animal domèstic. Inclús el dijous anterior, estava indecís en si volia més un gos, una moto o un fill. Per tant, queda clar que no dóna el nivell adequat i acceptat per la DGAIA, ja que un bon pare, per començar, no compara mai el seu fill amb un animal i a més, parteix d’uns fonaments molt més sòlids que en el cas d’ell. L’Eva pel contrari, se’n fa responsable i mostra un gran interés.

Per tant, queda demostrat que en Dani no està preperat per fer un canvi d’aquesta mesura, i simplement es basa en afirmacions sense argumentació, per satisfer la ilusió de l’Eva.

h1

Pràctiques Tercer dia

Marzo 5, 2008

Vull comentar la necessitat de saber com fer-ho perquè a una persona en aquesta situació, en el moment de emprendre una vida autònoma, sigui capaç de mantenir uns hàbits d’higiene, alimentació… Això crec que és bastant complicat, ja que si la intenció és una vida independent, és qüestió de dona’ls-hi un espai i la llibertat per no estar depenent d’una tercera persona. I aquesta dedicació més escassa, crec que fa que a vegades se’ns escapin moltes coses, que són molt bàsiques i essencials. No significa que no siguin capaços de fer-ho ells mateixos, sinó dessentar unes bases en un principi, per així donar la possibilitat demprendre un ritme de vida sa, agradable i sencill.

Per últim fer un matís: El dijous anterior no vaig assistir a les pràctiques, ja que al’educadora no li va ser possible.

h1

Pràctiques Primer dia

Febrero 12, 2008

Esperava inquieta el meu primer dia de pràctiques. Al arribar al lloc de trobada (Besòs Mar) amb l’educadora, vaig esperar impacient trenta minuts. Els nervis em mossegàven i l’educadora no arribava.

Una vegada va arribar la Katty (educadora social), desprès d’un primer contacte, vam anar al primer pis, on vaig començar a observar tot allò que s’hi portava a terme. Es dediquen dues hores en cada visita que es fa, dos vegades per setmana.

L’educadora s’encarregava d’apuntar-se les visites al psicòleg, les revisions mèdiques pendents, els medicaments receptats que es prenien i la quantitat, també prenia nota de l’alimentació que havien tingut al llarg de la setmana, per tal de proporciona’ls-hi noves receptes més equilibrades…

En aquest pis hi vivien una parella jove, els qual sempre havien estat en residència, i per tant això suposa un repte per ells. Els simples fets com rentar la roba, rentar els plats, fer el dinar… i per tant adquirir una vida autònoma, són nous hàbits per ells. Tot és una aventura i gran experiència. La forma d’administrar-se els diners, les compres…

Desprès d’organitzar l’agenda, vam anar al CAP, a demanar hora, ja que la Fundació Catalana de Síndrome de Down, necessitava un certificat mèdic.

Desprès, vam anar a fer una segona visita, ens vam dirigir cap allà (Encants) i la Carme ens va obrir la porta. L’educadora, fa fer una mica com a l’altre pis, va concretar un dia per anar a depilar i a la peluqueria amb ella i li va fer un parell de consultes més. Un cop va posar-se el dia amb la Carme i una vegada va està tot dit, ens vam posar a netejar el pis. La Carme, havia viscut sempre amb el seu pare, però ara feia un temps que havia marxat i el pis estava molt descuidat. Calia posar-hi ordre, per poder-hi estar a gust.

La relació amb l’educadora va ser molt agradable, i m’explicava tot el que li preguntava.

Jo, vaig quedar impressionada del que ser autònoms representa per ells, igual que per nosaltres. Un gran repte, però possible.