Pràctiques!

He passat tres dies amb molta normalitat, sense cap fet a ressaltar i segint un ritme molt passiu. Els tres dies he assistit primerament al pis de l’Eva, però tot el que s’havia de supervisar ja estava realitzat, per tant, la Katty (educadora), l’Eva i jo ens posàvem a parlar de la quotidianitat i un dia vam anar a visitar la doctora, per tal de comentar els anàlisis. El Dani ja no el veig mai, ja que treballa de 8h a 17h i el suport el realizem de 14h a 16h. Seguidament, anàvem al pis de la Montse, i feiem tasques com les explicades amb anterioritat com ara: depilar, neteja de la llar, canvi de llençols…

Avui per això, m’ha sobtat la confiança que la Montse m’ha abocat, ja que mai explica res efectiu i avui, al tornar del metge, que i em hagut d’anar a buscar un justificant per la no assitència al treball degut a vòmits, migranya i malestar general; l’educadora ha hagut de marxar ràpid, ja que havia d’anar a fer un suport extra i he aprofitat per acompanyar la Montse a casa. Ha sigut llavors, quan la Montse m’ha començat a explicar que el seu pare es despreocupava molt d’ella, però que ell tenia 11 germans amb els quals hi tenia una bona relació. La Montse es mostra afectada pel poc interès que reb del pare, però no li agrada fer-ne comentaris, prefereix ignorar la poca afectivitat que li mostra per no sentir-se resentida al saber que res pot canvia la mentalitat del seu pare. Li he estat molt agraida que m’expliques tot allò que cada dia li afectava en el sentir més sensible.

6é dia Pràctiques

L’Eva es mostra trista, però és molt reservada i li costa molt treure el dolor que arrossega. De fa uns dies enrrera, es va començar a adonar que en Dani no està preparat i és per això que comença a ser realista i s’adona de que la seva màxima ilusió no pot ser compatible.

En Dani, definitivament, decideix destinar l’economia disponible amb un cotxe i per tant, el fill torna a quedar en segon terme.

L’Eva es manté callada, ja que li és molt dificil acceptar la realitat de la situació. Per ella és un gran desitg, però prefereix cedir a en Dani i mantenir-se el marge, fent veure que no se n’adona.

6é dia Pràctiques

Vam acompanyar l’Eva al metge, on vam estar comentant, juntament amb la doctora, els resultats dels anàlisis obtinguts. L’Eva li va estar preguntant arrel d’una sèria de símptomes que tenia, però en relació a les proves no era res important. Simplement, una època més decaiguda i sensible, ja que segons va dir la doctora, era una noia molt sana.

Tot seguidament, vam anara amb la Montse on vam fer una segona “sessió de bellesa” i vam posar el pis al dia: canviar llençols, netejar la cuina, escombrar i fregar, netejar vidres i vam començar a posar ordre i neteja a la terrassa, ja que feia temps que no s’hi posaven els peus i calia posar-la urgentment al dia. 

5é dia pràctiques

L’Eva i en Dani comenten de tenir un fill, però en Dani no és conscient de les mesures que cal prendre i del que requereix un pas com aquest. Es mostra indiferent i li dòna un grau d’importància no apropiat. Compara el fet d’educar, ensenyar i cuidar un fill, amb el fet de cuidar un animal domèstic. Inclús el dijous anterior, estava indecís en si volia més un gos, una moto o un fill. Per tant, queda clar que no dóna el nivell adequat i acceptat per la DGAIA, ja que un bon pare, per començar, no compara mai el seu fill amb un animal i a més, parteix d’uns fonaments molt més sòlids que en el cas d’ell. L’Eva pel contrari, se’n fa responsable i mostra un gran interés.

Per tant, queda demostrat que en Dani no està preperat per fer un canvi d’aquesta mesura, i simplement es basa en afirmacions sense argumentació, per satisfer la ilusió de l’Eva.

5é dia pràctiques

L’educadora social fa una funció assistencial, en la que tracta de comprendre l’entorn i d’acord amb l’anàlisi extret, transmet els diferents i possibles recursos habituals per a una vida independent, que satisfaci les seves necessitats. Reforça i proporciona una visió pràctica, intentant la màxima comoditat per fer que els usuaris que tracta es sentint bé dins el seu espai quotidià.

5é dia pràctiques

Vam estar parlant amb l’Eva, sense emfatitzar en res en concret, mentre ella rentava els plats. Al no tenir tema de conversa, degut a un dia anímicament baix per part de l’Eva; vam retirar-nos, ja que ens demanava tranquilitat. Vam dirigir-nos, seguidament, cap al pis de la Montse, que vam destinar el temps a fer una sessió de bellesa. Li vam depilar la barbeta amb cera, ja que sempre s’havia depilat amb gilette o crema depiladora i l’excès i resistència del pèl estava molt accentuat. Vam fer una neteja general del pis i sense adonar-me’n, ja era hora de despedir-nos.

Pràctiques Quart dia

Aquest dijous vam quedar directament al pis de la Montse, ja que l’Eva i en Dani eren fora. Vam anar al CAP que tenia hora amb la doctora i la infermera. Vam anar-hi amb temps, ja que la Montse camina molt a poc a poc degut a un dolor molt agut que pateix als peus. Un cop dintre la consulta, la doctora va donar a entendre els resultats obtinguts, tot resumint, que el més adient fòra fer una dieta, a base de reduir els entrepans (cada dia es menja una barra de pà) i de subtitui’l-se per carn a la planxa, verdures… i quantitats més petites. D’aquesta manera perdria les concentracions de grasa que acumula al seu cos i es sentiria més alleugerida. Per altra banda, la infermera va estar-se mirant les proves que ella s’havia fet amb anterioritat, ja que feia 5 anys que estava completament descuidada i que no es visitava amb un metge, però, simplement va fer el pacte de la dieta amb ella i finalment, li va donar hora pel cap d’un mes. Ella mateixa, reclama millorar la seva imatge, però al mateix temps li suposa un esforç molt gran, ja que té un hàbits molt marcats, i quan se li giren en contra tot se li descol.loca i s’enrrabia molt amb ella mateixa. Té tendència a parlar sola, d’aquesta manera demostra i reclama la necessitat a tenir una companyia i reflecteix la seva soledad interior.

Va ser un dia poc comunicatiu i això, va fer crear un clima una mica fred.

Vaig estar mirant el diari de dia i de camp del centre, i em vaig adonar de detalls que no tenia una consciència definida de fins a quin punt es tenien en compte. S’expliquen les coses tal qual són: Fulanito feia olor a alcohol, tenia la cuina plena de plats bruts, a la nevera només hi havia mantega i una pizza, Fulanita fuma amb excès, o ha deixat de prendre X medicació i li han receptat tal altra, la qual s’ha de prendre durant X temps… O fets com ara de comportament amb l’educadora (en aquest cas la Katty, s’ocupa d’un noi que només fa que voler intentar “lligar-se-la”, i és una situació molt violenta, que ara mateix li és difícil de dominar, ja que per molt que ella faci la seva feina respectant les distàncies, ell li posa obstàcles contínuament). Tot això, eren situacions que quedàven escrites en el diari.

Pràctiques Tercer dia

Vull comentar la necessitat de saber com fer-ho perquè a una persona en aquesta situació, en el moment de emprendre una vida autònoma, sigui capaç de mantenir uns hàbits d’higiene, alimentació… Això crec que és bastant complicat, ja que si la intenció és una vida independent, és qüestió de dona’ls-hi un espai i la llibertat per no estar depenent d’una tercera persona. I aquesta dedicació més escassa, crec que fa que a vegades se’ns escapin moltes coses, que són molt bàsiques i essencials. No significa que no siguin capaços de fer-ho ells mateixos, sinó dessentar unes bases en un principi, per així donar la possibilitat demprendre un ritme de vida sa, agradable i sencill.

Per últim fer un matís: El dijous anterior no vaig assistir a les pràctiques, ja que al’educadora no li va ser possible.

Pràctiques Tercer dia

L’educadora, té la funció d’acompanyant i de veu portadora dels tràmits que cal tenir presents; com ara, visites al metge, informació actualitzada de la Fundació… és a dir, que també fa la funció de mediadora i informadora, a la vegada que es posa al dia de les seves novetats i resol totes les consultes que se li proposen.

Per altra banda, la Katty, no nega que si a algun del usuaris amb els que tracta, necessiten suport emocional, se’ls hi pugui donar una atenció especial, però sempre tenin en compte que hi ha d’haver una distància molt marcada i que la consolació no es pot convertir en hàbit.

Pràctiques Tercer dia

La Montse, és una noia d’uns 30 anys d’edat, tot i tenir les cotums típiques d’una dona d’uns 60 o 70 anys (idees fixes, en el sentit de la contradicció de noves alternatives o propostes, metodologies molt incorporades en el seu funcionament), que durant tota la seva vida havia viscut al costat dels seus pares, però fa 5 anys amb la mort de la seva mare, el pare va començar a despreocupar-se’n, i actualment viu amb una altra dona que ha conegut recentment. Ella, és una persona amb una discapacitat intel.lectual força lleu, però té certes dificultats. És molt reservada i sent moltes coses que mai t’explica, ja que prefereix retindre-les per ella. Aquest dia, segurament també arrel de la regla (que feia quatre mesos que no li venia), estava molt desanimada, tot ho veia obscur: La feina no li agradava, no parava de comentar defectes de dir lo horrible que es veia….

La idea que el seu pare no sigui a casa, la fa sentir sola i a la vegada és un fet que l’angoixa cada dia, però ella mai t’hi voldrà posar en evidència, ja que vol demostrar que ella és capaç i valenta. Va ser aquest dia que l’educadora va prendre una consciència real de la situació a la que es trobava la Montse.

També remarcar la naturalitat que flueix entre la parella i la manera com t’expliquen aquest xoc que per ells ha representat, al passar d’un centre en el que hi vius com a resident a un pis on tu mateix t’organitzes i t’administres la teva pròpia vida. El més sobtant, és la sencillesa, com et dònen a entendre el seu progrès, com amb el temps es van abstinguen de preocupacions i la lluita interior per la recerca d’una pau estabilitzada en les seves persones.